martes, 26 de enero de 2016

EL FUTUR MÉS PRESENT DELS PIRATES


Vivim una transformació econòmica de grans proporcions, potser la més gran i veloç que l'ésser humà hagi viscut fins al moment, que està provocant grans convulsions polítiques per tot el món.
Al planeta conviuen gairebé set mil quatre-cents milions d'habitants, dels quals més de tres mil milions han entrat dins l'economia de consum i uns mil milions estan a les seves portes. És a dir, que del 1.980 al 2015 la població consumista ha passat de vuit-cents milions a tres mil milions, a més amb un augment quantitatiu per habitant. Per entendre això solament fa falta comparar l'espai que utilitzàvem per guardar els nostres estris en 1.980 amb el d'ara, la freqüència amb què omplim les nostres galledes d'escombraries, o la quantitat de béns que abans no existien i avui s'han convertit en imprescindibles.
El desenvolupament tecnològic ha arribat acompanyat per un augment de la capacitat de comunicació. Actualment un hindú pot observar, gairebé en temps real i amb una fidelitat sorprenent, com viu i pensa un europeu o un australià. La comunicació és constant i amb prou feines té barreres, això significa que qualsevol ciutadà pot imitar, copiar o reclamar, el nivell de vida d'un altre que viu a les seves antípodes, cosa que fa trenta anys era gairebé impossible.
Aquest millor repartiment de la riquesa, emperò, per ser efectiu ha d'anar acompanyat d'un sistema impositiu just i a escala global, que fos progressiu i supedités l'economia especulativa a la productiva; no obstant això, no ha estat així sinó el contrari. El 0,14% de la població acumula el 81% de la riquesa mundial, en beneficiar-se d'un sistema que li eximeix de pagar impostos, sigui a través d'exempcions a la seva mesura o d'uns espais bancaris exempts d'impostos, creats a propòsit i exclusivament per a aquesta aristocràcia.

Els pirates per la seva naturalesa són profundament llibertaris, sense definir-se amb cap corrent ideològic. En principi defugen tant del concepte dreta com esquerra, però defensen, per sobre de tot, els drets humans en el seu més ampli sentit. Els pirates no poden acceptar les diferències socials, fins al punt que afectin la llibertat de l'ésser humà i el seu desenvolupament com a tal, tant culturalment com en qualitat de vida. Per a un pirata tothom té dret a la millor educació i sanitat, i a desenvolupar les seves capacitats intel·lectives en completa llibertat i igualtat.

Als pirates ens ha tocat viure en un món canviant, en el qual la ciutadania amb prou feines entén el que significa la transparència i la participació en les responsabilitats polítiques. Els nostres ideals, o són molt diferents dels de la majoria o no són compresos. El nostre nom impedeix la propagació de les nostres idees, al ser confós amb la delinqüència i el gamberrisme. Els nostres símbols fan gala d'això, provocant el desconcert de la població a la qual pretenem convèncer. Per tot això i una especial cura del sistema per evitar que les idees llibertàries es propaguin, som obviats i gairebé evitats per la majoria.
D'altra banda assistim impotents a la reeixida irrupció d'uns espais polítics, el discurs dels quals s'assembla molt al nostre, però sense posar en pràctica el que propugnen, per impotència i desconeixement, a més de por a la democràcia més pura.
Els pirates tenim dues respostes per enfrontar el problema. La primera, tancar-nos al nostre món per mantenir la puresa del nostre ideari, amb l'esperança d'anar creixent i, a poc a poc, infiltrar-nos en la ment de la ciutadania. La segona, participar en aquests espais, sense mentir sobre la nostra intenció, per piratejar-los des del seu interior. La primera es basa en el temor a ser fagocitats i solament s'entén per una falta de seguretat en els nostres propis principis. La segona es basa en el temor a perdre l'oportunitat de participar i posar en pràctica les nostres capacitats, gairebé úniques en aquest moment.

Alguns pirates, els que ens hem involucrat en els moviments polítics i hem intentat pal·liar, en tant que sigui possible, la pobresa alimentària i la regressió en els Drets Humans, ja hem escollit, no podem entendre l'immobilisme enfront de la desgràcia aliena i la injustícia que veiem dia a dia, als hospitals, en els menjadors socials, de nit en les entrades dels bancs. Ens neguem a obviar la realitat, com tampoc volem perdre res de la nostra idiosincràsia pirata.
Aquestes són les dues disjuntives que se'ns presenta als pirates, i aviat haurem de prendre partit per una d'elles. La primera és tancar-nos en nosaltres mateixos, potser a l'espera d'un messies. La segona és entrar en un espai polític que no comparteix del tot el nostre ideari, mantenint la llibertat de discrepar i d'infectar-ho.

.

sábado, 9 de enero de 2016

MANIFEST PIRATA "El que sentim i hem de ser"




Els pirates no podem obviar que la nostra obligació és defensar els Drets Humans i la llibertat de la ciutadania en tots els seus aspectes. La nostra meta és aconseguir que la ciutadania pugui governar-se per si mateixa, i disposar la màxima informació i cultura possibles per poder escollir als seus representants. Els pirates creiem que una societat sàvia i informada amb llibertat, no ha de témer l'autogovern.
Gràcies a l'experiència adquirida en els diferents municipis, els pirates hem descobert que l'esquerra catalana sent la necessitat d'obeir els Drets Humans, sigui per voluntat dels seus dirigents o perquè les seves bases ho exigeixen, i ha intuït els beneficis que comporta la participació ciutadana. La dreta, no obstant això, no comparteix les mateixes sensibilitats, de vegades amb la sorprenent paradoxa que els seus representants defensin unes postures més humanistes que les exigides o compreses pels seus votants.

Els partits no deixen de ser ens polítics de contingut temporal, dependents de modes ideològiques i de l'evolució del pensament humà. En aquest apartat potser els pirates mantinguem un petit avantatge, ja que el nostre ideari es nodreix d'una cosa tan antiga com atractiva i indestructible de l'ésser humà, el sentit de la llibertat, que ens permet afrontar els problemes provocats per la crisi econòmica i el desgovern a Espanya i Catalunya, amb més marge de maniobra que la resta d'ideologies. -El nacionalisme, el liberalisme extrem o l'obsessió per regular l'economia, a més de la deriva ciutadana cap a posicionaments típicament populistes, són les típiques i pràcticament enciclopèdiques respostes a la crisi econòmica, que a Espanya, un país amb molt poca autoestima, se li afegeix una crisi de valors-

L'esperit que ens mou fa que el nostre somni sigui que la ciutadania s'autogoverni, respectant els nostres principis ètics, és a dir els Drets Humans i l'absoluta transparència. Si a això li afegim la diversitat ideològica i la llibertat d'opinió interna, a ningú ha d'estranyar que ens doni el mateix que siguem nosaltres o un altre qui ho aconsegueixi, que sigui a través d'unes sigles o unes altres, mentre el resultat sigui pirata.
La situació política actual ens descobreix, per primer cop, una possible majoria de ciutadans que podrien estar a favor d'un govern respectuós amb els Drets Humans, encara que no tant amb l'autogovern ciutadà, fragmentats en multitud de sensibilitats polítiques, principalment pel personalisme dels dirigents o petits purismes ideològics o nacionals, que amb prou feines afecten als programes i els principis ètics de cadascun d'ells.

Els pirates tampoc podem obviar que Catalunya es troba en una greu cruïlla, desorientada, desconcertada i sense rumb, amb un govern gairebé permanentment en funcions i descaradament mafiós, que segueix una política marcada exclusivament per la privatització de la sanitat, de l'aigua i de l'educació, a les mans d'amics i especuladors, menyspreant el futur i la vida dels ciutadans que hauria de defensar.

En aquest cicle polític, que ningú pot endevinar com ni quan acabarà, creiem que la nostra obligació és utilitzar les nostres capacitats polítiques per intentar unir totes les forces democràtiques que persegueixen el mateix objectiu, amb l'esperança d'anar infectant-les amb la nostra ideologia, aportant la nostra organització i tecnologia per fer possible la participació ciutadana.
Sabem que no és treball d'un any ni de deu, que segurament molts de nosaltres no aconseguirem veure-ho, però també que no podem enfrontar-ho sols i sense la ciutadania conscienciada.

.

sábado, 2 de enero de 2016

Fco. Garrobo i l'Assemblea de la CUP



Podríem dir que ens ha sorprès, que no ho esperàvem, però no és cert, de la mateixa manera que la CUP, com qualsevol altre partit, no estigués trufada de desestabilitzadors d’altres espais polítics. El problema de la CUP, igual que qualsevol altre partit assembleari, és que els infiltrats afecten en les seves votacions.
Cert, ens esperàvem alguna cosa així o potser encara molt pitjor, per part de les forces fàctiques i pútrides de la dretona catalana, pel que fa al nostre company Francisco Garrobo.
La policia política de la Generalitat ja l’ha intentat empresonar en diferents ocasions, sempre sense proves i amb acusacions tan puerils com ella mateixa.
L’últim i esperat per tots ha arribat de la mà dels més obsessius i egocèntrics del país, els que consideren que el Procés implica investir a un individu corrupte i sense ideologia, que s’arroga de catalanisme mentre omple les butxaques dels seus amics, amb els diners del país que diu estimar.
L’egocentrisme més desficiant de dos partits que es creuen propietaris d’un país, malgrat no arribar ni al 40% dels vots, ha arribat al punt de pretendre ser propietaris, també, d’un altre partit al que odien, mentre empresonen i persegueixen als seus afiliats, els insulten i menyspreen públicament.
Dos partits de la dreta més reaccionària, que la seva política es circumscriu a privatitzar hospitals, escoles i centres mèdics, regalant-los a amics i coneguts, pretenen el suport d’un partit anticapitalista que busca tot el contrari, que acusen d’insolidari i gairebé de traïdor, per no encastellar a un tipus que hauria de ser empresonat per corrupte i corruptor.
Lamentablement és més digna la postura de l’inefable senyor Rajoy, el pitjor president que ha tingut la democràcia espanyola, que almenys no espera ni demana l’aprovació o el suport de l’esquerra, per molta falta que li faci, per ser investit com a president de govern.
Deixant apart la legitimitat de l’assemblea de la CUP, que alguns considerem un menyspreu als seus votants, mentre uns altres el contrari, hem de reconèixer que actualment cap partit polític, amb representació parlamentària, ha demostrat tanta valentia i integritat. Cap partit polític de l’arc parlamentari pot presumir de tanta democràcia i horitzontalitat com la CUP.
Individualment els pirates podem estar a favor o en contra dels seus postulats i de la seva manera de fer política, però mai podrem acusar-la de ser poc democràtica. En aquest aspecte la CUP mereix el nostre més sincer respecte i agraïment.
I, sense cap dubte, els pirates considerem a Francisco Garrobo com nostre, tan respectat i respectable com qualsevol altre company. Una persona que anteposa el benestar dels altres per sobre del seu propi, havent arriscat en multitud d’ocasions la seva llibertat per defensar la dels altres, en contra de l’esquizofrènica i trapella dretona catalana.
Als pirates ens importa molt poc que el nostre company sigui militant o simpatitzant de la CUP, o que en la seva joventut hagi estat seguidor d’altres partits. Als pirates això ens dóna el mateix perquè sabem que Francisco Garrobo és pirata, una cosa que està molt per sobre de qualsevol altra vicissitud.

.