Fco. Garrobo i l'Assemblea de la CUP

Podríem dir que ens ha sorprès, que no ho esperàvem, però no és cert, de la mateixa manera que la CUP, com qualsevol altre partit, no estigués trufada de desestabilitzadors d’altres espais polítics. El problema de la CUP, igual que qualsevol altre partit assembleari, és que els infiltrats afecten en les seves votacions.
Cert, ens esperàvem alguna cosa així o potser encara molt pitjor, per part de les forces fàctiques i pútrides de la dretona catalana, pel que fa al nostre company Francisco Garrobo.
La policia política de la Generalitat ja l’ha intentat empresonar en diferents ocasions, sempre sense proves i amb acusacions tan puerils com ella mateixa.
L’últim i esperat per tots ha arribat de la mà dels més obsessius i egocèntrics del país, els que consideren que el Procés implica investir a un individu corrupte i sense ideologia, que s’arroga de catalanisme mentre omple les butxaques dels seus amics, amb els diners del país que diu estimar.
L’egocentrisme més desficiant de dos partits que es creuen propietaris d’un país, malgrat no arribar ni al 40% dels vots, ha arribat al punt de pretendre ser propietaris, també, d’un altre partit al que odien, mentre empresonen i persegueixen als seus afiliats, els insulten i menyspreen públicament.
Dos partits de la dreta més reaccionària, que la seva política es circumscriu a privatitzar hospitals, escoles i centres mèdics, regalant-los a amics i coneguts, pretenen el suport d’un partit anticapitalista que busca tot el contrari, que acusen d’insolidari i gairebé de traïdor, per no encastellar a un tipus que hauria de ser empresonat per corrupte i corruptor.
Lamentablement és més digna la postura de l’inefable senyor Rajoy, el pitjor president que ha tingut la democràcia espanyola, que almenys no espera ni demana l’aprovació o el suport de l’esquerra, per molta falta que li faci, per ser investit com a president de govern.
Deixant apart la legitimitat de l’assemblea de la CUP, que alguns considerem un menyspreu als seus votants, mentre uns altres el contrari, hem de reconèixer que actualment cap partit polític, amb representació parlamentària, ha demostrat tanta valentia i integritat. Cap partit polític de l’arc parlamentari pot presumir de tanta democràcia i horitzontalitat com la CUP.
Individualment els pirates podem estar a favor o en contra dels seus postulats i de la seva manera de fer política, però mai podrem acusar-la de ser poc democràtica. En aquest aspecte la CUP mereix el nostre més sincer respecte i agraïment.
I, sense cap dubte, els pirates considerem a Francisco Garrobo com nostre, tan respectat i respectable com qualsevol altre company. Una persona que anteposa el benestar dels altres per sobre del seu propi, havent arriscat en multitud d’ocasions la seva llibertat per defensar la dels altres, en contra de l’esquizofrènica i trapella dretona catalana.
Als pirates ens importa molt poc que el nostre company sigui militant o simpatitzant de la CUP, o que en la seva joventut hagi estat seguidor d’altres partits. Als pirates això ens dóna el mateix perquè sabem que Francisco Garrobo és pirata, una cosa que està molt per sobre de qualsevol altra vicissitud.

.