Vivim una transformació econòmica de grans proporcions, potser la més gran i veloç que l'ésser humà hagi viscut fins al moment, que està provocant grans convulsions polítiques per tot el món.
Al planeta conviuen gairebé set mil quatre-cents milions d'habitants, dels quals més de tres mil milions han entrat dins l'economia de consum i uns mil milions estan a les seves portes. És a dir, que del 1.980 al 2015 la població consumista ha passat de vuit-cents milions a tres mil milions, a més amb un augment quantitatiu per habitant. Per entendre això solament fa falta comparar l'espai que utilitzàvem per guardar els nostres estris en 1.980 amb el d'ara, la freqüència amb què omplim les nostres galledes d'escombraries, o la quantitat de béns que abans no existien i avui s'han convertit en imprescindibles.
El desenvolupament tecnològic ha arribat acompanyat per un augment de la capacitat de comunicació. Actualment un hindú pot observar, gairebé en temps real i amb una fidelitat sorprenent, com viu i pensa un europeu o un australià. La comunicació és constant i amb prou feines té barreres, això significa que qualsevol ciutadà pot imitar, copiar o reclamar, el nivell de vida d'un altre que viu a les seves antípodes, cosa que fa trenta anys era gairebé impossible.
Aquest millor repartiment de la riquesa, emperò, per ser efectiu ha d'anar acompanyat d'un sistema impositiu just i a escala global, que fos progressiu i supedités l'economia especulativa a la productiva; no obstant això, no ha estat així sinó el contrari. El 0,14% de la població acumula el 81% de la riquesa mundial, en beneficiar-se d'un sistema que li eximeix de pagar impostos, sigui a través d'exempcions a la seva mesura o d'uns espais bancaris exempts d'impostos, creats a propòsit i exclusivament per a aquesta aristocràcia.
Els pirates per la seva naturalesa són profundament llibertaris, sense definir-se amb cap corrent ideològic. En principi defugen tant del concepte dreta com esquerra, però defensen, per sobre de tot, els drets humans en el seu més ampli sentit. Els pirates no poden acceptar les diferències socials, fins al punt que afectin la llibertat de l'ésser humà i el seu desenvolupament com a tal, tant culturalment com en qualitat de vida. Per a un pirata tothom té dret a la millor educació i sanitat, i a desenvolupar les seves capacitats intel·lectives en completa llibertat i igualtat.
Als pirates ens ha tocat viure en un món canviant, en el qual la ciutadania amb prou feines entén el que significa la transparència i la participació en les responsabilitats polítiques. Els nostres ideals, o són molt diferents dels de la majoria o no són compresos. El nostre nom impedeix la propagació de les nostres idees, al ser confós amb la delinqüència i el gamberrisme. Els nostres símbols fan gala d'això, provocant el desconcert de la població a la qual pretenem convèncer. Per tot això i una especial cura del sistema per evitar que les idees llibertàries es propaguin, som obviats i gairebé evitats per la majoria.
D'altra banda assistim impotents a la reeixida irrupció d'uns espais polítics, el discurs dels quals s'assembla molt al nostre, però sense posar en pràctica el que propugnen, per impotència i desconeixement, a més de por a la democràcia més pura.
Els pirates tenim dues respostes per enfrontar el problema. La primera, tancar-nos al nostre món per mantenir la puresa del nostre ideari, amb l'esperança d'anar creixent i, a poc a poc, infiltrar-nos en la ment de la ciutadania. La segona, participar en aquests espais, sense mentir sobre la nostra intenció, per piratejar-los des del seu interior. La primera es basa en el temor a ser fagocitats i solament s'entén per una falta de seguretat en els nostres propis principis. La segona es basa en el temor a perdre l'oportunitat de participar i posar en pràctica les nostres capacitats, gairebé úniques en aquest moment.
Alguns pirates, els que ens hem involucrat en els moviments polítics i hem intentat pal·liar, en tant que sigui possible, la pobresa alimentària i la regressió en els Drets Humans, ja hem escollit, no podem entendre l'immobilisme enfront de la desgràcia aliena i la injustícia que veiem dia a dia, als hospitals, en els menjadors socials, de nit en les entrades dels bancs. Ens neguem a obviar la realitat, com tampoc volem perdre res de la nostra idiosincràsia pirata.
Aquestes són les dues disjuntives que se'ns presenta als pirates, i aviat haurem de prendre partit per una d'elles. La primera és tancar-nos en nosaltres mateixos, potser a l'espera d'un messies. La segona és entrar en un espai polític que no comparteix del tot el nostre ideari, mantenint la llibertat de discrepar i d'infectar-ho.
.
No hay comentarios:
Publicar un comentario