El que tractem
d'aconseguir amb la Transparència, la Participació i les Consultes
Ciutadanes, és la Democràcia Directa, la real i efectiva, de la
qual tant sentim parlar, de vegades amb sinceritat i unes altres amb
el just cinisme.
La Transparència, que és la base de tota decisió, serveix perquè la ciutadania prengui consciència de la realitat, sàpiga, encara que aproximadament, de quins recursos disposa per fer front a les seves necessitats.
Alguns de nosaltres, quan sentim la paraula transparència, de seguida pensem que es tracta de publicar-ho tot, fins i tot el preu del menú del nostre representant, quan ha de convidar a un col·lega de visita institucional, o que els càrrecs electes declarin els seus béns al entrar i sortir de la seva responsabilitat. I la Transparència podria ser això, com no, però solament una part, la més petita i segurament exagerada, la que podria servir per acontentar a una ciutadania, si m'ho permeteu, amb tendència populista, i a costa de la llibertat i la intimitat del nostre triat.
La Transparència en la funció pública és donar a conèixer els recursos que es disposen, la seva procedència i el cost detallat de tot el que es pot fer amb ells. La transparència serveix per optimitzar aquests recursos, encoratjar la competitivitat i, per descomptat, evitar qualsevol sobrecost.
La Participació és l'eix central de tot el que avui estem debatent, i serveix perquè la ciutadania pugui presentar les seves propostes i debatre-les, sobre la base de les dades obtingudes gràcies a la Transparència. És a dir, la Transparència mostra el que disposem i el cost real del que podem fer, mentre que la Participació serveix per exposar el que cada col·lectiu ha escollit com a prioritari, per les seves necessitats o pel que creu millor per a la comunitat. La Participació a més serveix perquè les diferents sensibilitats puguin resoldre els seus conflictes de manera pacífica, debatre el model de societat que volen i de quina manera hem de relacionar-nos.
La Consulta Ciutadana és l'última baula del procés de decisió. En ella i durant un temps, la ciutadania decideix sobre els temes debatuts. La Consulta Ciutadana ha de mostrar totes les opcions possibles, unificant les que més s'assemblen per simplificar la decisió final. En el cas que la proposta tingui un excés de respostes, la consulta s'haurà de fer en dues voltes. És inevitable que durant el temps de consulta els ciutadans segueixin debatent les possibles solucions, per això l'administració ha d'utilitzar un sistema pel qual el ciutadà pugui canviar el seu vot, just fins a l'últim minut abans del recompte.
Per desenvolupar aquest sistema, la mateixa ciutadania ha de conformar comissions de treball, principalment per decidir sobre l'oportunitat de la consulta, revisant si altera els principis bàsics de convivència decidits anteriorment per la mateixa ciutadania. Parli's del compendi de lleis pels quals es regeix com a comunitat, si atempta contra la DUDH, contra el reglament que s'hagi escollit, o posa en qüestió el programa polític presentat en campanya. I per moderar el debat, per revisar si la proposta és recurrent abans del temps ja pactat en el reglament, i per assegurar-se que la consulta entra en les competències de l'administració que la promou.
La ciutadania ha de confiar en les eines emprades, sense aquesta confiança la Consulta Ciutadana perdria la seva legitimitat. Malauradament les forces antidemocràtiques solen atacar la democràcia directa sembrant el dubte entre la ciutadania, en un esforç de desprestigiar els sistemes emprats en la consulta. Per això és important, primer que les eines siguin transparents, utilitzant sistemes de codi obert que puguin ser revisats per qualsevol professional independent. I que la Consulta Ciutadana sigui vinculant, és a dir que el votant pugui comprovar per si mateix que la seva veu ha estat escoltada, encara que la consulta hagi estat realitzada per l'oposició i solament serveixi per presentar una moció o una pregunta a l'equip de govern.
La Transparència, que és la base de tota decisió, serveix perquè la ciutadania prengui consciència de la realitat, sàpiga, encara que aproximadament, de quins recursos disposa per fer front a les seves necessitats.
Alguns de nosaltres, quan sentim la paraula transparència, de seguida pensem que es tracta de publicar-ho tot, fins i tot el preu del menú del nostre representant, quan ha de convidar a un col·lega de visita institucional, o que els càrrecs electes declarin els seus béns al entrar i sortir de la seva responsabilitat. I la Transparència podria ser això, com no, però solament una part, la més petita i segurament exagerada, la que podria servir per acontentar a una ciutadania, si m'ho permeteu, amb tendència populista, i a costa de la llibertat i la intimitat del nostre triat.
La Transparència en la funció pública és donar a conèixer els recursos que es disposen, la seva procedència i el cost detallat de tot el que es pot fer amb ells. La transparència serveix per optimitzar aquests recursos, encoratjar la competitivitat i, per descomptat, evitar qualsevol sobrecost.
La Participació és l'eix central de tot el que avui estem debatent, i serveix perquè la ciutadania pugui presentar les seves propostes i debatre-les, sobre la base de les dades obtingudes gràcies a la Transparència. És a dir, la Transparència mostra el que disposem i el cost real del que podem fer, mentre que la Participació serveix per exposar el que cada col·lectiu ha escollit com a prioritari, per les seves necessitats o pel que creu millor per a la comunitat. La Participació a més serveix perquè les diferents sensibilitats puguin resoldre els seus conflictes de manera pacífica, debatre el model de societat que volen i de quina manera hem de relacionar-nos.
La Consulta Ciutadana és l'última baula del procés de decisió. En ella i durant un temps, la ciutadania decideix sobre els temes debatuts. La Consulta Ciutadana ha de mostrar totes les opcions possibles, unificant les que més s'assemblen per simplificar la decisió final. En el cas que la proposta tingui un excés de respostes, la consulta s'haurà de fer en dues voltes. És inevitable que durant el temps de consulta els ciutadans segueixin debatent les possibles solucions, per això l'administració ha d'utilitzar un sistema pel qual el ciutadà pugui canviar el seu vot, just fins a l'últim minut abans del recompte.
Per desenvolupar aquest sistema, la mateixa ciutadania ha de conformar comissions de treball, principalment per decidir sobre l'oportunitat de la consulta, revisant si altera els principis bàsics de convivència decidits anteriorment per la mateixa ciutadania. Parli's del compendi de lleis pels quals es regeix com a comunitat, si atempta contra la DUDH, contra el reglament que s'hagi escollit, o posa en qüestió el programa polític presentat en campanya. I per moderar el debat, per revisar si la proposta és recurrent abans del temps ja pactat en el reglament, i per assegurar-se que la consulta entra en les competències de l'administració que la promou.
La ciutadania ha de confiar en les eines emprades, sense aquesta confiança la Consulta Ciutadana perdria la seva legitimitat. Malauradament les forces antidemocràtiques solen atacar la democràcia directa sembrant el dubte entre la ciutadania, en un esforç de desprestigiar els sistemes emprats en la consulta. Per això és important, primer que les eines siguin transparents, utilitzant sistemes de codi obert que puguin ser revisats per qualsevol professional independent. I que la Consulta Ciutadana sigui vinculant, és a dir que el votant pugui comprovar per si mateix que la seva veu ha estat escoltada, encara que la consulta hagi estat realitzada per l'oposició i solament serveixi per presentar una moció o una pregunta a l'equip de govern.
.
No hay comentarios:
Publicar un comentario